diumenge, 14 de febrer de 2016

Pere Targarona Roldós, vida i mort d’un pistoler de la FAI?


Pere Targarona Roldós va néixer el 23 d’octubre de 1916 a Vilassar de Dalt. Fill de Josep Targarona Ballester (1890) i Dolors Roldós Serra nascuda (1893). Era el primer de tres germans, Maria (1926) i Filomena (1933) completaven la família Targarona Roldós. Van viure al carrer del Carme número 34.

En Pere, va tenir una curta però intensa vida. Fruit, probablement dels complicats anys que li va tocar viure. Revolucionari, delinqüent comú, assassí sense escrúpols, militant disciplinant, espia feixista...en realitat mai sabrem què o qui va ser realment Pere Targarona. Gran part de les fonts estudiades són fruit d’informes policials o falangistes dels anys més durs de la dictadura. En aquests informes es fa palès l’esperit de venjança i càstig per part dels vencedors.

La seva etapa de crims i intrigues comença l’any 1933. En Pere tenia 16 anys, una edat en què al Vilassar de l’època, per norma general, ja era freqüent que es treballés a les fàbriques o al camp de manera habitual. Tot apunta que durant els convulsos anys de la II República en Pere milità a la FAI i formà part dels grups d’acció de l’organització.

Un informe de la Jefatura Local de  FET i de les JONS de San Ginés de Vilassar del 16 d’agost de l’any 1943 li atribueix,  l’any 1933, l’atracament a mà armada de la Cooperativa la Fraternal de Vilassar de Dalt. L’any 1935, també se li atribueix la participació a l’atracament del bus de línea entre les poblacions de Premià de Mar i Vilassar de Dalt on diversos industrials vilassarencs van patir el robatori de 2.500 pessetes. Aquest fet va ser recollit pel Diari de Mataró en la seva edició del  25 d’abril de 1935:
 
«La indignació es traduí en pànic en recordar que en el cotxe de dita hora, retornen a Vilassar els fabricants que van a Barcelona a cercar llur setmanal. A les vuit i minuts de la vetlla pujaren al cotxe del servei entre Vilassar i Premià, tres individus que anaren a asseure’s, un al costat del xofer i els altres dos a darrera del vehicle. A poc a poc, el cotxe s’anà omplint de gent, entre les quals hi havia els fabricants de Vilassar, senyors Estrany, Serra, Masiques, Puig, etc., tots ells portadors de vàries quantitats de diners. En arribar el cotxe al viratge conegut per “Can Olla”, els passatgers veieren un auto parat enmig de la carretera; i un, que era de la broma, va exclamar: –Mira, un atracament!–. No havia acabat de pronunciar aquestes paraules, quan els tres individus que anaven a dins del cotxe s’aixequen i, pistola en mà, feren aixecar els braços i baixar del cotxe a tots els passatgers. Llavors sortiren quatre homes més, que havien estat amagats a la cuneta. Aquests anaven tapats de cara i junt amb els altres tres es dedicaren a escorcollar tots els passatgers. Com que algun d’aquests va fer alguna acció o potser portats pel nerviosisme, els atracadors els comminaren dient-los: –No us moveu ni feu res, del contrari no respectarem dones ni criatures; nosaltres anem per aquest!–. I senyalaren el senyor Estrany, directiu de la casa Mañé, al qual li prengueren 1.200 pessetes i dos xecs. En total s’endugueren unes 2.500 pessetes. En acabar, els atracadors, rebentaren els pneumàtics del cotxe, malmeteren els cables conductors de la llum del motor i fugiren en l’auto que, més endavant, resultà ser un taxi que ells mateixos llogaren a Barcelona. Els passatgers tingueren de pujar a peu i molts d’ells hagueren d’ésser assistits d’una gran excitació nerviosa. Les autoritats i Mossos d’Esquadra, tant bon punt tingueren notícies del fet, començaren les indagacions sense que, per ara, hagin tingut cap resultat».

L’informe de les autoritats falangistes continua, atribuint a Pere Targarona la participació en tres atracaments a Barcelona que tingueren, a l’època, un fort impacte mediàtic i estaven relacionats amb l’activitat de grups d’acció directa de la FAI. El cas de la Sastreria Maleras del carrer Hospital, el cas del cinema Avenida o el Restaurant de l’Or del Rhin, en els tres casos resultant mort algun policia o assaltat. Es dóna el cas que Adolfo Bayano Bueno, amb estrets lligams de militància llibertària de Vilassar de Dalt, era un destacat membre del Grup anarquista Nosotros, i un dels condemnats a presó per l’atracament  a l’Or del Rhin.
Finalment, l’any 1936, Targarona fou condemnat a 30 anys de presó pel robatori i assassinat de la propietària de la pensió on s’allotjava, al número 124 del carrer Sepúlveda de Barcelona. Uns mesos abans del cop d’estat del 18 de juliol de 1936, escapà de la presó Model de Barcelona on es trobava complint condemna i s’allistà a la Legió Estrangera de l’exèrcit espanyol.  Fins el moment tot sembla indicar que la militància a grups revolucionaris de Pere Targarona és un fet. Els atracaments indicats, en el cas que fos certa la implicació del jove vilassarenc, estarien estretament vinculats a l’acció de grups de la FAI. També la primera condemna, que si bé pot ser certa, seria pròpia d’un assassí sense escrúpols i una acció força barroera. En el cas de confirmar-se la militància revolucionària, podria tractar-se d’un muntatge policial, força comuns a l’època, per inculpar i tancar a la presó a reconeguts militants anarquistes.
 
El 18 de juliol de 1936 en Pere tenia 20 anys d’edat. Pres fugat, amb una condemna pendent de 30 anys, amagat al Marroc, servint a la Legió estrangera espanyola.  Combaté a les files feixistes gairebé un any sencer. Entrà a la península per Sevilla, lluità a la Batalla de Madrid i finalment fou ferit a Talavera de la Reina durant els combats de maig de 1937. El juny de 1937 ingressà a l’acadèmia militar del Riffien, a Ceuta. L’1 d’agost aconseguí la graduació d’Alferes provisional.
S’hostatjà a l’Hotel Alhambra de Ceuta d’on marxà el 19 d’agost de l’any 1937 direcció a la ciutat d’Alcazaquivir i des de allà al Marroc francès. L’informe del comissari en cap d’investigació i vigilància especifica en un document de l’any 1938 que en Pere va marxar de l’hotel sense abonar el deute de 170,40 pessetes, deixant l’uniforme i emportant-se la seva pistola i la de dos companys legionaris amb els que compartia habitació. En Pere passà del Marroc francès a Valencia i d’allà a Barcelona. A finals de setembre de l’any 1937 ja ostentava la graduació de Capità de l’Exèrcit de la República. Aquesta nova situació no s’explica si no és per què, probablement, a l’arribar a Barcelona, en Pere es retrobà amb algun antic amic dels anys de militància revolucionaria que li facilità graduació i càrrec.

Fins aquest moment en Pere ja era revolucionari anarquista, Alferes de la Legió i Capità de l’Exèrcit de la República. 

Durant l’any 1938 la guerra continuà i la situació de Targarona es tornà a complicar a la reraguarda. El 18 de maig la Jefatura de Seguridad Interior, Orden Público y Inspección de Fronteras amb seu a Valladolid s’interessà per en Pere. Començà a emetre informes, i a l’ordre de cerca i captura per desertor de l’Exèrcit se sumà l’ordre de cerca i captura per la policia franquista, segons els informes policials, en Pere es trobava a zona nacional amb l’objectiu d’atemptar contra la vida del General Franco. En Pere entrà a zona franquista per Santander a principis de l’any 38.
A partir d’aquí la cosa es complica una mica més. Sembla ser que en Pere tornà a Barcelona i fou detingut pel SIM i tancat a la Presó del Castell de Montjuïc. Fou jutjat per espionatge i condemnat a mort pel Tribunal Especial de Guàrdia Nº3 (expedient Nº 595). La condemna fou revisada i confirmada pel Tribunal d’Espionatge i Alta Traïció de Catalunya. El 31 d’octubre de 1938 fou comunicada la sentència pel Conseller de Justícia al President de la Generalitat de Catalunya. El President de la Generalitat signà el conforme l’ 11 de novembre de 1938. Hem de tenir en compte que els Tribunals Especials de Guàrdia van començar a funcionar a Barcelona a partir del desembre de l’any 1937. Aquets tribunals van ser una eina de repressió política al servei del Partit Comunista d’Espanya controlada pel SIM (Servei d’Intel·ligència Militar). Els Tribunals Especials van ser durs e implacables amb la dissidència política a la reraguarda. Es dóna el cas que, per les mateixes dates,  un altre vilassarenc va ser jutjat i condemnat a mort pel mateix tribunal, en aquest cas per derrotisme. Pere Pujol Vives, home important del moviment llibertari vilassarenc dels anys trenta, va ser afusellat a Montjuïc la matinada del 22 de desembre de 1938. 
El fet és que mentre en Pere esperava l’execució de la condemna al Castell de Montjuïc, les tropes franquistes entraren a la ciutat. Fou alliberat a principis de febrer de 1939 i tornà a Vilassar de Dalt. A principis de març fou detingut a un cinema de Barcelona per policies de paisà i portat a la presó Model de Barcelona. El 12 d’agost fou traslladat altre cop a la presó del Castell de Montjuïc. Sembla que aquesta detenció correspon a  l’ordre de cerca que instrueix el Jutjat Militar de Mataró en relació a la deserció de l’Exèrcit Franquista. El 27 de març de 1940, el jutjat d’Oficials Generals número 2 li ratificà la presó. Un informe tramès el 12 d’agost de 1941 per l’alcalde de Vilassar de Dalt qualificà el seu comportament previ a la guerra de propagandista i home d’acció de les idees rojo-separatistas i després de repassar el seu historial acaba dient “Se trata de un individuo listo para el daño y en extremo peligroso, siendo dificil de juzgarle dada su mundologia y vida complicada que ha tenido desde los quince años.” L’informe d’alcaldia de Vilassar el perjudica greument. Encara a Montjuïc, el 13 de desembre de 1941 se li dictà auto de perillositat, se li denegà la llibertat condicional. El 17 de març de 1942 fou lliurat a la Guàrdia Civil pel seu trasllat a la presó Model de Barcelona, grup 10, cel·la 3 amb una condemna de 15 anys de presó. El 14 d’octubre del mateix any fou castigat per mala conducta  i traslladat a la cinquena galeria de la Model. El 10 de maig de 1943 arribà la segona condemna (expedient sumaríssim Nº 578), vint anys i un dia de presó per haver lluitat amb l’Exèrcit Republicà. El 18 de juny de 1943 fou posat en llibertat condicional. Torna al poble, es presenta al cap de FET y de las JONS. Promet viure honradament. Es traslladà a viure a Barcelona, al carrer Diputació on manifestà treballar de comptable.
Dos mesos després de la sortida de la Presó Model fou detingut per agents de la Jefatura Superior de Barcelona. Se l’acusà de ser l’autor, amb dos persones més, d’una sèrie d’atracaments a mà armada comesos a Barcelona per aquelles dates, on van morir un industrial anomenat Domènech i un Brigada de la Guàrdia Civil. L’informe de la Jefatura local de FET y de las JONS de San Ginés de Vilassar del 16 d’agost de 1943, a instàncies de la Jefatura Superior de Barcelona, és aquesta vegada definitiu, pràcticament una sentència de mort. Acaba dient “Todo el vecindario de esta población ha visto con satisfacción su captura y probable exterminio de dicho sujeto”.
Pere Targarona fou jutjat, un cop més, el 23 d’agost de 1943. Procediment  sumaríssim 32.053. Filiació: NC. Acusació: Robatori a mà armada. Cinc dies després de ser detingut fou condemnat a mort. El 31 d’agost passà a una cel·la especial d’aïllament. Pere Targarona Roldós fou executat la matinada del 16 d’octubre de 1943 al Camp de la Bota amb Francisco Vila Gallemí i Adolfo Gázquez Rodríguez. En el moment de la seva mort tenia 26 anys d’edat. Les seves despulles es van dipositar al Fossar de la Pedrera. Tomba de miserables i delinqüents.

Fonts
·Archivo General del Ministerio del Interior
·Arxiu Administratiu de Vilassar de Dalt
·Arxiu Fotogràfic de Barcelona. Ajuntament de Barcelona
·Arxiu Nacional de Catalunya
·Biblioteca de Mataró. Fons Diari de Mataró (1935-1939)
·Centro Documental de la Memoria Histórica
·Fontova, Rosario. La Model de Barcelona. Història de la Presó. Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya. Barcelona,2010

1 comentari:

  1. Jo el definiria com a personatge camaleònic en permanent mutació política, excel·lent article.

    ResponElimina