diumenge, 30 de novembre del 2014

Obrerisme a Vilassar de Dalt a inicis del segle XX i la vaga de Can Mañé de 1915



El moviment obrer a Vilassar de Dalt va viure el seu moment àlgid entre la segona meitat del segle XIX i les tres primeres dècades del segle XX, moment de major expansió industrial del municipi.Conflictivitat laboral, vagues dels treballadors i lock-outs de la patronal van ser una constant en la petita, però fabril vila de Vilassar. 

La vaga va esdevenir una de les principals eines de pressió per tal d’aconseguir millores laborals, aquesta es fonamentava en aturar la producció a les fàbriques, causant d’aquesta manera un greu prejudici als seus propietaris que les combatien de diverses maneres, sovint l’opció més utilitzada era la de portar mà d’obra de fora del municipi –anomenats esquirols- per reiniciar la feina i desmoralitzar als treballadors en vaga, però també fent servir les forces d’ordre públic o sicaris a sou com a eina repressora. En aquell moment, l’aparell de l’estat responia sistemàticament a favor dels interessos de la patronal que actuava amb total impunitat. A mesura que les vagues es tornaven més virulentes els treballadors van desenvolupar estratègies d’acció directa. Aquestes estratègies podien contemplar el sabotatge a la producció o interessos dels propietaris i fins i tot agressions físiques cap aquests o els seus representats a la fàbrica. 

D’altra banda el lock-out era una eina de pressió de la patronal. Aquesta estratègia es desenvolupava a la inversa que la vaga. En moments on l’empresari no tenia necessitat o urgència de produir, la patronal decretava un tancament de fàbriques, amb l’objectiu de debilitar als sindicats organitzats, condemnant a no percebre ingressos als treballadors –el més important va ser el de 1919 quan més de 140.000 treballadors és van quedar sense feina durant més de 8 setmanes-. S’ha de tenir present que a l’època, els sous dels treballadors cobrien les necessitats més bàsiques, permetien menjar –una alimentació bàsica- i poca cosa més. Un lock-out o una vaga posava en greus dificultats la subsistència de les famílies afectades. Igualment, la capacitat de sostenir una vaga depenia de les caixes de resistència dels sindicats locals o de les aportacions solidàries d’altres treballadors. Per aquest motiu les vagues eren limitades en el temps i sovint no es podien sostenir. Es tractava d’un pols entre els treballadors i la patronal, mentre el treballador les passava magres per subsistir, l’empresari perdia ventes, contractes i beneficis. 

Obrerisme a Vilassar

Vilassar de Dalt viurà durant les dècades inicials del segle XX l’efervescència i consolidació dels col·lectius obrers organitzats. Només entre els anys 1910 i 1915 he pogut documentar la creació o existència d’un mínim de deu sindicats o associacions obreres: Sociedad de Albañiles, Sociedad de Arte Fabril, Societat d'Obrers agricultors, Sociedad de Oficios Varios, Sociedad de Artes y Oficios, Sociedad de Obreros Fabriles, Sindicato la Obrera Fabril, Sociedad de Tejedores Mecánicos, Federación Local CNT, Sociedad de Barberos “La Única”i Sindicato “La Unión” Fabril.

Ja des de finals del segle XIX la classe obrera organitzada de Vilassar es va posicionar ideològicament en la línia del pensament anarquista. L’existència a inicis de segle de tres grups anarquistes - grup Nueva vida (participa de la coordinadora de grups anarquistes espanyols adherida a la internacional anarquista posterior al congrés d’Amsterdam), grup Nuevo Oriente i  grup Renovación ens dóna una idea de la penetració i implantació d'aquest a Vilassar. 

L’activitat formativa i reivindicativa del Centre Obrer de l’Estrella (fundat l’any 1881) també va ser important durant aquells anys. He pogut documentar diversos mítings i conferències durant els anys previs a la vaga de Can Mañé protagonitzats per veritables pesos pesats del sindicalisme del moment, especialment interessant és destacar la presència a l’Estrella de Salvador Seguí, el noi del Sucre, referent ideològic i constructor de la CNT,  assassinat pels sindicats de la patronal durant els anys 20. També s’extreu de les fonts l’eufòria que es vivia en aquests mítings i la gran afluència de públic de la vila – l’Estrella comptava amb un cafè i sala de grans proporcions-.


     1910 Conferència a l'Estrella d'Antonio Loredo "Escola Racionalista"
     1912 Míting a L'Estrella de Pedro Garcia, redactor de Tierra y Libertad (revista anarquista )
     1913 Míting a l'Estrella sindicalista Manuel Andreu
     1914 Míting a l'Estrella de Tornell de Mataró i Seguí i Loredo de Barcelona
     1915 Míting a l'Estrella sindicalistes Badalona i Barcelona

És un fet que les organitzacions obreres vilassarenques –els treballadors de Vilassar- van contribuir des d’un inici a la creació de les estructures orgàniques del moviment llibertari català i la seva gran organització, la CNT. I ho van fer participant el seus delegats en diverses assemblees que donaran el tret de sortida per la construcció d’allò que esdevindrà amb els anys el poderós moviment obrer català. 

L’any 1908, delegats de Vilassar van participar a la 1ª Assemblea de Solidaritat Obrera -embrió del sindicat CNT- a Badalona (on només van participar 15 municipis del principat). L’any 1913 a Barcelona, a l’assemblea per la creació de la Regional Catalana de la CNT (on només participaran 13 municipis) o participant durant el mateix any en la creació de la Federació Espanyola de Sindicats d’Art tèxtil i fabril (on només van participar 24 municipis del territori espanyol).

La vaga de Can Mañé de 1915

És té coneixement que l’any 1910 la fàbrica de Can Mañé y Ordeig comptava amb 289 telers i disposava de la plantilla més nombrosa de treballadors de tota la vila. En el context de l’any 1915 –gran creixement de la producció tèxtil degut a l’esclat de la I Guerra mundial-  es més que probable que la fàbrica continués essent la més important de la vila. La vaga de Can Mañé, una de les més importants que es van viure al poble, va significar un punt i apart en les relacions entre treballadors i patronal, probablement va ser la primera gran victòria de les classes populars de Vilassar.

Els fets

Al gener de 1915 el sindicat "La Unió Fabril" arribà a un acord intern per tal de reivindicar millores salarials a la fàbrica de Can Mañé sota advertiment de vaga en cas de no acceptar les millores salarials de les treballadores. A inicis de febrer es va produir la reunió entre els representants dels treballadors i la direcció de l’empresa, les demandes salarials van ser denegades.

El 4 de febrer la fàbrica aturava la producció donant inici a la vaga. Durant el mes de febrer aquesta es va desenvolupar sense incidents, malgrat pressions de l'alcalde de torn i del director de la fàbrica per tornar a la feina.

És a finals de febrer quan el conflicte creix en intensitat. Davant la negativa dels treballadors a tornar a la feina, la direcció de l’empresa contracta treballadors de fora del municipi, esquirols que arriben protegits per forces d'ordre públic – Mossos d’Esquadra i Guàrdia Civil-. Davant l’ intent de fer entrar treballadors esquirols a la fàbrica es concentraren a la porta dones, nens i gent gran que foren agredits per les forces d’ordre públic.


Solidaridad Obrera 04/03/1915

Vilassar de Dalt
Hace cuatro semanas que los trabajadores de la fábrica de tejidos de los señores Mañé y Ordaiz están en huelga. Tres días antes se entrevistaron con el director en demandas de mejoras de unas faenas que eran sumamente mal pagadas, a cuyo obtuvieron reunión todos los obreros que trabajan a destajo, acordando que si no eran aceptadas sus justas reclamaciones irían a la huelga, la que se planteó por unanimidad. Trascurrieron dos semanas sin el mas mínimo incidente, pero mientras tanto el director y el alcalde iban coaccionando a los obreros más débiles para que fuesen al trabajo.
El miércoles de la semana pasada dio principio el trabajo con esquiroles con un número muy reducido, acompañados de la Guardia Civil y los Mozos de Escuadra. El subcabo de los mozos y sus subordinados se distinguieron con sus maldades, dando culatazos a gente pacífica, mujeres, ancianos y niños; ese individuo con sus bravuconadas puede traer un día triste en la cuestión que se ventila.
Si los inductores de tanta maldad no ponen coto a esas demasías, los trabajadores del pueblo, que ya han dado prueba de su dignidad, sabrán responder como un solo hombre. Respondiendo con el boicot a los esquiroles y traidores y junto con la acción directa, es la manera de dar al traste con tanta ruindad


La indignació dels obrers de la vila fou enorme, s’organitzà pel dia 27 de febrer un míting a l'Estrella de suport a la vaga on participaren representants dels sindicats de Badalona i Barcelona i on es decidí adoptar mesures contra l’empresa, es recomanà als militants l’acció directa. L’eufòria i solidaritat –ens expliquen les fonts- fou enorme. La vaga es radicalitzà. Entre març i juny l'Associació Art fabril de Reus –ciutat de pes polític i econòmic a la època- secundà la vaga de Vilassar. El 6 de juny  de 1915 encara es mantenia el conflicte, les treballadores de Can Mañé portaven 120 dies sense treballar, a l’Estrella tingué lloc un gran míting de suport a les treballadores, tots els obrers del poble hi foren presents, parlaren representants locals, de Barcelona i l'advocat José Puig Asper. La vaga continuava ferma. 

El 17 de juny 1915 es produí un fet extraordinari que marcà el desenllaç del conflicte. A Mataró tingué lloc la reunió de la Regional Catalana de Sindicats Tèxtils d’Espanya que acordà el recolzament econòmic de totes les federacions i sindicats d'Espanya a les treballadores de Vilassar de Dalt i Reus i el boicot a totes les empreses i negocis de Srs. Tarrats, Mañé i Ordeig entre d’altres. 

Solidaridad Obrera 17/06/1915

Noticia sobre la asamblea regional de sindicatos Textiles y fabriles de Catalunya en Mataró con objetivo de estudiar la situación de las dos huelgas que en la actualidad se sostienen por dos sindicatos de la federación: La asociación Arte Fabril de Reus y “La Unión Fabril” de Vilassar de Dalt. Habla el delegado de Vilassar de Dalt. Se acuerda:

1.- Haber visto con satisfacción el alto espíritu de abnegación de las compañeras huelguistas, las que con su probada consciencia de clase se han hecho acreedoras a un mayor grado de apoyo de los sindicatos federados y demás organizaciones obreras de España.

2.- Las compañeras de Reus también merecen respeto por el apoyo a la causa de las de Vilassar

3.-Que los sindicatos adheridos a la Federación hagan materialmente cuanto puedan, enviando cantidades directamente al comité nacional, quien las distribuirán a prorrateo entre las 750 compañeras huelguistas entre las de Reus y Vilassar de Dalt

4.- Que todos los sindicatos procuren causar cuantos obstáculos puedan a las operaciones mercantiles de los señores Tarrats y Mañé y Ordeig, por medio del boicot, enviando cuantos antecedentes adquieran para la práctica del mismo al Comité

5.- Diríjase a las Federaciones, Confederaciones y sindicatos obreros españoles en demanda de solidaridad.

Aquest recolzament va portar la lluita de les treballadores de Can Mañé a tots els racons d’Espanya i probablement va ajudar a mantenir econòmicament la vaga fins a aconseguir els seus objectius. Malgrat tot desconec quin va ser el final ni la durada exacta d’aquesta important vaga, el que sí he pogut documentar és que va afectar a 750 treballadores com a mínim durant 6 mesos.

Després de la vaga de Can Mañé la conflictivitat laboral a Vilassar de Dalt es veurà reduïda a la mínima expressió fins a inics dels anys 20. 


Fonts

Diari Tierra y Libertad 07/04/1910
Diari Solidaridad Obrera 19/08/1910
Diari Solidaridad Obrera 15/01/1914
Diari Soliradidad Obrera 26/02/1914
Diari Solidaridad Obrera 05/03/1914
Diari Solidaridad Obrera 04/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 18/03/1915
Diari Solidaridad Obrera 17/06/1915
MAMVD, Arxiu Fotogràfic Digital, Fons Samon, J
Vilassar - Història Gràfica, de Domínguez, J; Oliva, B



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada