dijous, 14 de novembre del 2013

Intervenció arqueològica al Mercat del Carme, antiga Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l’Estrella de Vilassar de Dalt


El present document recull els resultats de la intervenció arqueològica portada a terme a la finca situada al carrer del Carme 3, antic Mercat Municipal de Vilassar de Dalt, en el decurs de l’execució  del projecte d’investigació i estudi de la història de la Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa l’Estrella i és el resultat de la col·laboració i treball conjunt dels companys Benet Oliva, Marc Pons i jo mateix que serà presentat a la Sessió d'Estudis Mataronis el proper dia 23 de novembre.

L’excavació ha estat promoguda per l’Ajuntament de Vilassar de Dalt a través del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt i ha comptat amb la col·laboració dels membres del Grup de Recerca Històrica la Filferrada i la Secció d’Arqueologia del Museu Arxiu. La direcció arqueològica ha estat assumida per l’arqueòleg Gonzalo Berger Mulattieri i supervisada pel Servei d’Arqueologia Catalunya,  Conselleria de  Cultura, Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics i de documentació s’han desenvolupat entre el 13 de juliol i el 14 de setembre de 2013 i han participat: Benet Oliva, Salvador Godàs, Marc Pons, Rubèn Martínez, Genís Viada, Enric Miralles, Albert Ciller, Laia Gallego, Joan Gordi, Paula Lloret, Enric Ortega, Xavier Soriano i Gonzalo Berger.

Història documental del solar de l’Estrella


Aquest treball arqueològic ha anat acompanyat d’una recerca documental per descobrir la història d’aquest solar al llarg dels segles i així preveure el que ens podíem trobar. La riquesa d’informació localitzada ens ha permès “excavar” diferents etapes que passem a descriure en ordre cronològic invers, és a dir, com ens trobaríem els diferents nivells si comencéssim a excavar:

1.                  Equipament públic des de 1939: Acabada la guerra, dissolta la societat i confiscat el local, exercí diverses funcions com mercat a la planta baixa o habitatges improvisats per a la guardia civil, des de 1983 casal de joves... A l’acabar l’arrendament, el 1950 l’Ajuntament el comprà als hereus Prats per 150.000 pessetes.[1]

2.                  L’Estrella: L’any 1858 ja ens consta que en aquest local hi havia un cafè. L’any 1883 la societat l’Estrella s’hi instal·la, hi fa importants obres per 7.210 pessetes i l’any 1889 els Prats formalitzen l’arrendament, que renovaran el 1906 per 40 anys més: “Una casa de figura irregular compuesta de planta baja con un pedazo de tierras y huertos cercado de muros que forma parte de la misma casa a su parte de poniente y un piso alto, la superficie del edificio es de ciento cincuenta y un metros veinte decímetros cuadrados y la del terreno es de trescientos seis metros cuadrados...”.[2]

3.                  Fàbrica de Pau Prats: Vers 1833 Pau Prats comprà aquest solar i la casa del davant al pagès Mateu Cahué. Tot seguit hi aixecà una fàbrica, de les primeres del poble: “e mercado la casa ditcha del señor Meteu que también me a costado mil ocho sientos pesos y al uerto de la casa a echo una fábrica, que tengo treinta telares de tegidos de algodón, que también entre acer la quadra por los telares y lo que me cuestan los telares y acerlos trebajar por mi cuenta como trebajar me cuesta esto también como tres mil pesos...”. L’any 1839 construeix una nova fàbrica més gran a Canyamar i arrenda aquesta “casa amb 2 aposentos que annexen de quadra, situada al devant de la que habita lo arrendador” a Josep Parera i Miquel Bosch.[3]

4.                  Hort de Mateu Cahué: L’any 1760 els Recoder establiren la casa del davant de l’Estrella al pagès Mateu Cahué i poc després aquest adquirí als Julià l’hort del davant, aproximadament l’actual solar de l’Estrella.[4]

5.                  Agregat al mas Julià: Can Julià era un antic mas situat on actualment hi ha el col·legi de les Monges. Apareix documentalment al segle XIV com a dependent del priorat de sant Marçal del Montseny, però el nouvingut Pere Desbosc n’intentà la compra, pledejaren, obtingueren l’enfranquiment el 1365 i esdevingueren aloers. Com a tals, participen del lideratge de la comunitat local com en el plet per no fer les obres del castell quan el 1413 els Desbosc requereixen contra la procura feta al síndic Salvador Julià. Però el canvi jurídic que comporta la Sentència arbitral de Guadalupe de 1486, els porta a canviar les prioritats: obtingueren diferents establiments, el mas rònec Alsina i àdhuc una concessió d’aigua dels senyors del castell els Desbosc, a canvi n’esdevingueren homes propis i inclús n’exerciren la batllia feudal -reduïda a una recol·lectora de rendes-.[5] La història a l’inrevés: El model historiogràfic imperant parla d’un règim feudal que es perllonga des del segle XI fins al XIX en el qual els pagesos cerquen linealment l’alliberament personal, però aquest esdevingué una carcassa jurídica que anà evolucionant en funció de la relació de les forces en joc. La sentència arbitral de Guadalupe capgirà la importància dels lligams feudals i varià l’equilibri entre les llibertats personals i l’engrandiment del propi patrimoni productiu. Els Julià del segle XVI valoraren més l’augment de la seva producció i riquesa agrària que una teòrica llibertat personal.

6.                  Mas Martí: Des de principis del segle XII coneixem documentació d’aquest mas Martí que ocupava l’espai que llinda amb el carrer del Carme des de l’Estrella fins al sector de cal Doctor. Es tracta d’un mas depenent del priorat del sant Marçal del Montseny que va acumulant peces de terra, entre elles un mas a Teià. Al igual que els Julià, s’enfranquiren l’any 1365 i esdevingueren aloers. En el context de la guerra civil 1462-1472, mor captiu l’últim hereu de la branca vilassarenca i el 1474 la branca hereva de Teià es ven el mas ja derruït als veïns Julià.[6]

L’excavació arqueològica



Objectius de la recerca

L’excavació arqueològica se situa en el marc d’un projecte més ampli que pretén estudiar de forma monogràfica  tots els esdeveniments relacionats amb l’anomenada Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa L’Estrella; les diferents seccions (coral, economat, escola, cafè, grup de teatre, cooperativa, biblioteca, etc.) i tota l’activitat que desenvolupava l’entitat així com la de les persones que van treballar pel bé d’aquesta, la relació i vinculació amb el moviment obrer de la vila i l’evolució arquitectònica i distribució d’espais de l’edifici,  situat al carrer del Carme 3 de Vilassar de Dalt i que articulava la vida de la Societat l’Estrella.

En aquest context els objectius de la present excavació són:

1.      Confirmar les fonts orals que parlen de l’existència dels arxius i documentació de la Societat l’Estrella i que, segons aquestes es trobarien al subsòl de la zona de cuina del Cafè de l’Estrella, a l’actual zona de les peixateries de l’antic Mercat Municipal.  Aquest arxiu hauria estat amagat pocs dies abans de l’arribada de les primeres unitats militars de l’exèrcit franquista a la vila, al voltant del 27 de gener de 1939. No cal dir que la localització de l’anomenat arxiu esdevindria quelcom rellevant pel desenvolupament del present estudi i cabdal pel coneixement de l’evolució històrica de la vila de Vilassar de Dalt en la seva vessant més obrerista i proletària.

2.- Documentar el nivell de circulació de l’edifici prèvia a la seva adaptació com a Mercat Municipal per tal d’establir la qualitat dels materials emparats i la distribució dels espais.

3.-  Realitzar un anàlisi arquitectònic de l’edifici.

4.- Documentar els diferents usos de l’indret a partir de la documentació d’estructures al subsòl del solar i aportar dades pel desenvolupament del coneixement de l’entramat urbà vilassarenc durant els darrers segles.




Metodologia i treballs realitzats

L’excavació arqueològica realitzada en el subsòl de la finca  ha consistit en l’excavació de dos cales de planta quadrangular (Nº2 i Nº3) d’ aproximadament 3 x 3 m2 i una tercera cala (Nº1) de 4.20 x 0.9 m2.

Es van eliminar les restes de les antigues parades del Mercat a la zona de la peixateria de forma mecànica, l’operació es va dur a terme per operaris de l’Ajuntament sota supervisió de l’arquitecte tècnic i l’arqueòleg director.

Per poder fer el rebaix del sòl,  l’equip de voluntaris del Museu Arxiu va utilitzar, en primer lloc, un martell pneumàtic per tal de poder picar el paviment de la finca i poder extreure la primera capa de runa existent entre el terra actual de l’edifici i les restes arqueològiques. Un cop detectats els nivells arqueològics les tasques d’excavació es van realitzar de forma manual. 

La metodologia arqueològica aplicada ha estat la basada en el mètode de registre utilitzat per E.C. Harris (1979) i per A. Carandini (1981). Es tracta de registrar objectivament els elements construïts i estrats que s’identifiquen, realitzant una numeració correlativa d’aquests, sota el nom d’Unitat Estratigràfica" (U. E.) que individualitza els uns del altres.



Conclusions

L’edifici propietat de la Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i Cooperativa L’Estrella” va patir des del moment de la seva clausura i incautació per part de les autoritats franquistes un seguit de reformes que van afectar al conjunt de l’edifici. Fins a tres remodelacions relacionades amb la reconversió de l’espai en Mercat Municipal i la utilització de la planta superior com a caserna de la Guàrdia Civil van modificar profundament la fisonomia de l’edifici i van afectar greument les zones del subsòl estudiades en el present treball. 

Tot i l’estat d’arrasament de les diferents estructures localitzades, el treball d’excavació a les cales 2 i 3 ha donat com a resultat  la documentació de diverses estructures relacionades amb la gran remodelació de l’edifici l’any 1883. Murs de fonamentació (UE 105, 109 i 110), canalitzacions de gerrer (UE 107, 108 i 111) i altres sistemes de canalització de residus sòlids com el pou mort (UE 106) daten de la construcció de l’edifici de l’Estrella, com confirma la troballa d’una moneda de 1870 a la part final  de la UE 101, rebaixada en el moment de la construcció del pou mort. 

S’han detectat altres estructures (UE 113) que estarien relacionades amb l’edifici anterior al de l’Estrella, la Fabrica de Pau Prats en funcionament entre l’any 1833 i el 1839 que amb tota probabilitat va ser enderrocada en el moment de la construcció del edifici del L’Estrella com demostren els rebliments de les UE 102, 103, 114, 118, 119. 

Altres estructures de canalització d’aigua (UE 116 i 117) també podrien estar relacionades amb aquest edifici o amb el cafè que hem documentat que funcionava l’any 1858.
Els treballs a la cala 1 han donat com a resultat la localització dels nivells de circulació i el paviment de l’antic casal obrer i la situació exacta de la barra del cafè.

El treball de recerca i documentació històrica ha aportat nous coneixements sobre el desenvolupament urbà en aquest indret del municipi i els resultats de l’excavació arqueològica contribuiran a la futura monografia de la Societat l’Estrella que ens permetrà conèixer l’evolució i desenvolupament de l’antic centre obrer.




L’edifici de L’Estrella




Consideracions prèvies a l’estudi arquitectònic

Paral·lelament a la recerca documental i a l’anàlisi de les fonts orals amb les que s’ha pogut parlar, s’ha prospectat a l’edifici per saber-ne més detalls. Aquest apartat del treball vol posar de manifest diferents aspectes arquitectònics de l’edifici i de la seva evolució, des del seu ús com a Centre Social (L’Estrella) fins al darrer ús com a Mercat Municipal i Casal de Joves. En aquest cas no s’entrarà en l’estudi de l’edifici preexistent (nau industrial). 

L’actuació s’ha realitzat entre el 13 de maig i el 14 de setembre de l’any 2013. En aquest capítol concret i de manera molt específica, ens cenyirem estrictament en l’àmbit arquitectònic i constructiu.

Desglossarem l’edifici en diferents espais per centrar de manera específica l’estudi en cada una d’elles: l’exterior, és a dir façanes i coberta; l’interior, tant l’espai del mercat com les càmeres frigorífiques de la planta baixa i els espais de la planta superior destinats a dependències, sala principal i caixa escènica del teatre. Els espais, per a una major facilitat de comprensió, els referirem a l’ús que han tingut en la darrera etapa com a mercat i casal de joves i els identificarem segons la seva posició respecte els carrers o edificis veïns.

1.Anàlisi exterior de l’edifici

Per comprendre l’edifici de l’Estrella, cal desglossar-lo en cinc apartats corresponents als diferents volums edificats.

-          Nau principal: la planta baixa destinada a mercat i la planta superior usada com a sala d’actes
-          Cos secundari: a la planta baixa era l’economat i a la planta principal és el teatre (caixa escènica)
-          L’escala, aquest espai incorpora l’espai actual d’escala per accedir al pis superior i també, la superfície de les càmeres frigorífiques de la planta baixa.
-          Espai dels lavabos de la planta baixa i la planta superior
-          La zona de la peixateria de la planta baixa (tot i que té dobla altura)

1.1   La nau principal

L’edifici es troba dins del casc antic del poble, fa xamfrà amb carrers estrets (carrer del Carme) i de pronunciat desnivell. Està adossat als edificis veïns (cases particulars i l’escola de la Immaculada Concepció o també coneguda com l’escola de les monges).

La imatge que rebem de l’edifici és la seva façana principal. És la façana que se’ns presenta amb una perspectiva més definida ja que la façana secundària, de molta més dimensió que la primera, resta paral·lela a carrer però sense una perspectiva neta per poder ser apreciada visualment. La resta són mitgeres sense un interès particular.

Exteriorment, l’edifici de l’Estrella se’ns presenta com una nau rectangular amb una cadència arquitectònica rítmica i constant de les seves obertures. Fins i tot, si es mira ràpidament, la seva façana principal composada en tres nivells sembla simètrica.

Al costat de la façana principal hi ha una petita façana amb una porta. És l’accés a l’escala que condueix a la planta pis. No correspon a l’edifici original.
Lateralment, la nau principal presenta una filera de finestres que varen ser reduïdes per encabir el Mercat.

1.2 Cos secundari

Aquesta ampliació també incorpora un usos totalment diferents als que fins aleshores es portaven a terme dins de l’entitat. Es trenca aquesta aparent harmonia de composició de façana inicial
El propi ús que es dóna a les noves dependències genera la necessita d’obrir un accés propi per l’economat que s’ubicarà a la planta baixa del segon cos. La caixa escènica de la planta superior tindrà el seu accés des de l’escala que ja condueix al pis.

Exteriorment aquest cos annex és molt evident ja que el volum de la caixa escènica pren una dimensió superior a la de la nau original. Aquest cos té una coberta pròpia, és una coberta inclinada de teula amb carener perpendicular a la mitgera.

1.3 Cos de l’escala

Si bé funciona conjuntament i al mateix temps que l’edifici cal considerar el cos de l’escala com un volum afegit a la nau principal.

Abans de prosseguir però, cal senyalar que l’escala també ha estat objecte de transformació, el canvi d’usos de l’edifici va modificar els trams i el desenvolupament inicial de l’escala. Primer era una escala en forma de U, actualment té forma de L.

1.4 El volum dels lavabos

Hi ha una cos exterior annex a la part posterior de la nau principal situat al costat lateral que limita amb l’Escola de la Immaculada Concepció. És un cos de poca superfície, de planta triangular-trapezoidal. Es desenvolupa en planta baixa i planta pis, i en ambdós nivells corresponen als lavabos.

1.5 El volum de les peixateries

L’espai on hi havia les peixateries també és un cos afegit, i correspondria a la darrera gran transformació exterior que té l’edifici. Arquitectònicament és l’espai més pobre. Està resolt amb una coberta de fibrociment. És un espai creat a partir de l’aprofitament del buit entre els lavabos i la caixa d’escala.

2. L’estructura

Com funciona l’edifici?

Aquest era un dels apartats interessants dins del projecte de l’Estrella. L’objectiu del treball no només era una recerca de materials sinó que es conjugava amb un estudi arquitectònic a nivell funcional. Tal i com acostuma a passar amb molts edificis històrics, es coneix poc la història de l’edifici però encara es coneix menys les seves característiques estructurals i portants a causa de la manca de dades de tipus tècnic (plànols, memòries, etz).

Ara proposem un canvi, analitzar l’edifici no per volums sinó desglossar l’edifici per elements arquitectònics.
 
2.1 Fonaments

En el cas de l’Estrella no s’ha arribat a determinar com són els fonaments de la nau.
Únicament s’ha fet un sondeig (cata 2) que ha permès una inspecció ocular del fonament de la paret de tancament del volum de la caixa d’escala.

El fonament de la caixa d’escala és de fàbrica de maó macís amb morter de calç.
El fonament és un eixamplament de la mateixa paret. El diferent gruix de paret i fonament es remata amb un minvell de peça ceràmica rectangular (rajola).

Aquest fet indica dues qüestions:

-          El fet de tenir un minvell indica que el nivell del paviment o jardí / pati exterior estava situat a una cota inferior a l’actual peixateria
-          Que la paret de l’escala era una paret de pell, és a dir, una paret exterior, ja que el minvell facilitava l’evacuació de l’aigua de pluja que pogués lliscar paret avall i d’aquesta manera minimitzar les diferents patologies que pogués desenvolupar aquest factor

Respecte els altres tancaments, es suposa una solució similar, o fins i tot que el mateix gruix de mur sigui el que faci de fonamentació, però no s’ha pogut determinar.

2.2 Estructura vertical

L’estructura de l’edifici es base sobretot, en dos sistemes constructius. Per un costat hi ha les parets de càrrega de fàbrica de maó i els pilars metàl·lics.

Una curiositat de l’edifici és que, en certa manera, totes les partes de l’edifici són estructurals, i no només pel fet que aguantin el seu propi pes, sinó que excepte la façana principal i la paret del fons, la resta està realitzant funció estructural, ja sigui suportant el pes de les bigues de sostres i coberta o ja sigui aguantant l’escala.

L’altre sistema que trobem present són els pilars de fosa. Els pilars de fosa són utilitzats únicament a la nau principal. 

2.3 Estructura horitzontal

Igual que hem fet amb l’estructura, tenim una doble solució per a cobrir espais.

La més interessant donada la seva importància dins de l’edifici i per la tipologia d’edifici al qual estem fent referència, és el sostre de la nau principal. Seria un sistema idèntic al que trobem a la caixa escènica: sostre unidireccional de biga de fusta i entrebigat de revoltó ceràmic.

L’altre, correspondria a les escales i a un espai de la zona del peix: la volta.

2.4 Cobertes

Bàsicament cada cos o volum independitzable a nivell del present treball presenta una coberta pròpia. Són cobertes inclinades de teula àrab a dues vessants.

3. Elements singulars

Dins d’aquest capítol volem recollir aquelles qüestions més particulars, ja sigui per desenvolupar alguns dels apartats anteriors i/o per presentar resultats concrets de la investigació realitzada a l’edifici.

3.1 Canalitzacions / desaigües nous i vells – el pou mort

A part de l’estudi de l’edifici pròpiament dit, una de les troballes més evidents durant l’excavació han estat les nombroses conduccions de desaigua que han aparegut. A part de les “noves” de plàstic i formigó, crida l’atenció la combinació de conduccions  de gerrer com a servei d’evacuació d’aigües i el pou mort com a destinació final del residu. Tota la instal·lació estava en perfectes condicions.

3.2 Paviment original i la barra del bar

La primera cata de l’excavació arqueològica que es va fer al llarg de tota l’actuació a l’Estrella va ser la situada just a l’entrada de la peixateria. Aquesta va ser un sondeig per saber què hi havia sota del paviment de l’antic Mercat del Carme i hi van aparèixer els dos paviments anteriors. El paviment just immediatament situat sota el terratzo va ser una capa de formigó. Correspondria al primer paviment del Mercat. Sota d’aquest, i sota d’una capa de runa d’obra (molta ceràmica) i sorra va aparèixer el paviment del bar de l’Estrella. És un paviment realment senzill: rajola ceràmica de 15 x 30 cm. disposada amb files paral·leles a la façana principal i les peces col·locades a trencajunts respecte la filada contigua. Entre peces hi ha molt poc material de junta.

3.3 Decoració interior

Una troballa “menor” però molt interessant és la recuperació d’un fragment de paret de l’escala. Estava decorada amb un motiu geomètric de color verdòs sobre nu fons blanc. Era un estucat planxat inalterat amagat darrera un envà de façana.

3.4 Possible ubicació i pas cap a la cuina.

Una de les hipòtesis inicials que no ha pogut ser contrastada in situ ha estat la ubicació precisa de la cuina. Les evidències i les informacions orals ens parlen d’una cuina llarga i estreta – situada paral·lelament a la paret de càrrega de la nau principal, a l’espai on hi ha les piques de la zona del peix, a la part d’enrajolat que no s’ha desmuntat. Seria un annex senzill del cos principal. Permetria tenir xemeneia i foc de fogons apartat de la sala.

4. Conclusions

L’Estrella és un edifici singular, per història i per evolució constructiva. Representa un model constructiu usat en fàbriques que aquí trobem implantat en un edifici eminentment d’ús social-civil. L’edifici de l’Estrella és un edifici viu, que segueix essent una bona eina per a relació social dels vilassarencs.
 
 5. Consultes i bibliografia. Relació de fons consultades:

-          Documentació de l’Arxiu Municipal Administratiu
-          Publicacions del Museu Arxiu Municipal
-          Fons fotogràfic del Museu Arxiu Municipal
-          Publicacions de la Filferrada
-          Informació verbal: Pau Ubach Font, Pura Cano, Quima Sayol, Miquel Vilamitjana, Jaume Xaudiera, Hermínia Rafanell, Jaume Manzanares Sabater (que ens va deixar accedir al terrat de casa seva).


[1] Arxiu Administratiu Municipal de Vilassar de Dalt, 27-IV-1850, venda de L’Estrella dels Feliu Prats a l’Ajuntament.
[2] Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), not. Esteve Castellar, manual 1858-II, núm. 628, f. 1260r, 28-XI-1858, inventari post mortem de P. Prats; i not. Jaume Arús Font, manual 1889-II, núm. 232, f. 956r-962v, 3-VIII-1889, arrendament terreny a L’Estrella.
Arxiu Administratiu Municipal de Vilassar de Dalt, 24-III-1906, contracte de pròrroga d’arrendament a l’Estrella.
[3] Museu Arxiu de Vilassar de Dalt (MA-VD), fons Prats Martinàs, 20-XII-1833, carta de P. Prats a J. Prats.
ACM, not. Joan Vila Roldós, manual 1839, f. 182r-183v, 29-VI-1839, arrendament.
[4] Dades facilitades per Josep Samon.
Arxiu Parroquial de SG-VD (APSG-VD), òbits 12, f. 339, 8-I-1830, òbit M. Cahué.
[5] Biblioteca de Catalunya (BC), arxiu, perg. 538, R. 23295, 5-XI-1413, requeriment de Desbosc contra el síndic Julià.
Arxiu Castell de Vilassar (ACV), Speculum, núm. 318, 1365, enfranquiment.
Arxiu Històric de Protocols de Barcelona (AHPB), sig. 378/9, not. Joan Carles, manuale octavum, s/f, 1-II-1589, procura de M. Desbosc al seu batlle de sac A. Julià.
BC, fons Moja, lligall 115, capbreu del notari Josep Martí, f. 8v-11v, 29-VII-1635, confessió dels Julià. AHPB, sig. 763/109, not. Ramon Vilana Perlas, V llibre de concòrdies, f. 58r-62r, 1672, concòrdia dels Desbosc amb els Julià per la concessió d’aigua.
MA-VD, fons can Villà, cadastre 1722.
[6] ACV, Speculum, núm. 38, 45, 50, 70, 72, 75, 93, 95, 315 i 318.
APSG-VD, manual 5, f. 165bisv, 26-I-1421, àpoca; manual 8, f. 114r-116v, 27-I-1435, inventari; i f. 124r, 12-II-1435, arrendament; diversorum 13, 6-X-1418 i 7-IX-1434, inventaris; i diversorum 30, 4-IX-1474, confirmació venda.   
Transcripció inventari del mas Martí de 1435 a Pere Benito i Monclús: “Casa rural y niveles de vida en el entorno de Barcelona a fines de la Edad Media”, a Pautes de consum i nivells de vida al món rural medieval. 18-20 de setembre de 2008, Universitat de València.