Fa un any i mig vaig iniciar, a petició de la família, la
recerca d’en Joan, vilassarenc i soldat de l’exèrcit republicà desaparegut des
de l’any 1939 (desaparegut és òbviamentun
eufemisme, ja que en Joan va morir l’any 1939 i mai es va comunicar a la
família la defunció ni cap altra noticia relacionada amb ell).
En Joan, a qui correspon la lleva del 22, és
reclutat mitjançant el Decret nº 353 publicat al Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya el 26 d’abril de 1938, a l’edat de 37 anys, en aquell
moment viu al carrer Marquès de Barberà 21 de Vilassar de Dalt i el seu ofici
és el de costaler o pagès segons diferents font orals i censos municipals.
Un cop localitzada he iniciat tràmits
administratius amb la Generalitat de Catalunya per donar d’alta al registre (ja
que no es coneixia) la fossa comuna on es troben les restes del soldat
vilassarenc Joan Gesa Graupera, i si es pot, exhumar les seves restes i les
dels 20 soldats republicans que també si troben.
Podeu consultar l’informe complert al següent enllaç
El 16 d’abril del 2011 va tenir lloc a
Vilassar de Dalt la darrera trobada dels supervivents de la Lleva del41, batejada com la Lleva del Biberó per la dirigent anarquista Frederica Montseny.
La trobada es va realitzar en el context dels
actes commemoratius del 75 aniversari de l’inici de la Guerra Civil Espanyola a
Vilassar de Dalt.
Va ser un dia especial per a mi i els meus
companys de la Filferrada, l’esforç va pagar la pena i vam poder gaudir de la
presencia i l’experiència dels darrers
soldats vius de l’Exèrcit Republicà. L’acte
va aplegar al voltant de 300 Biberons procedents de tots els racons el país. Podeu veure un petit resum de la jornada i un
audiovisual amb l’Himne del Biberons que
vam muntar el David Naudin i jo mateix per tancar l’acte central al Teatre la
Massa.
Entrevista de Ràdio
Vilassar de Dalt a Joan Gaspar Cirera, membre de les Joventuts Llibertaries i de la
CNT. Exiliat i resident a França des de febrer de 1939. Enregistrada el 15 d'abril de
2011. En Joan va ser convidat per la Filferrada a participar en els actes
commemoratius amb motiu de la XXX Trobada de la Lleva del Biberó a Vilassar de
Dalt. En el moment de l'entrevista Joan Gaspar tenia 92 anys. Sèrie de tres àudios.
El mes de juliol del 2012 vam iniciar la
tramitació oficial per restituir la figura de Bonaventura Gomis Bartra, anarquista
i membre de la CNT de Vilassar de Dalt, afusellat pel regim franquista al Camp de la Bota de Barcelona el 17 de maig del 1940. A
continuació segueix la moció que vam entrar al Ple de l’Ajuntament de Vilassar
de Dalt i que va ser aprovada per majoria absoluta del consistori el mateix 18
de juliol i el document
sonor del mateix Ple presidit per l’alcalde de Vilassar Xavier Godàs
Reconeixement institucional de la figura de Bonaventura Gomis i Bartra, alcalde de Vilassar afusellat pel Regim Franquista.
La recuperació de la memòria històrica entra dins del procés de normalització de la història de la societat civil catalana i de la resta de l'estat. És el poble el que ha de recuperar les figures cabdals que han teixit el nostre present i, sense les qual no podem continuar desenvolupant la nostra memòria col·lectiva. Vilassar de Dalt no n'és una excepció. La repressió i la violència també van deixar empremtes a la nostra vila. Amb aquesta moció pretenem iniciar la recuperació de la memòria d'aquelles persones que treballaren per un ideal de bé i de progrés, el Grup de Recerca Històrica “La Filferrada” demana el reconeixement d'aquestes figures històriques que han caigut en l'oblit d'aquella llarga nit de més de quaranta anys. Entenem que la principal víctima d’aquesta repressió política a Vilassar de Dalt va ser un dels alcaldes d'aquesta vila durant la guerra, Bonaventura Gomis i Bartra; que fou afusellat al Camp de la Bota el 17 de maig de 1940 sota el delicte de “rebelión militar”.
Bonaventura Gomis i Bartra neix a Mataró l'any 1903. Cap a l'any 1912, ell i la seva família es traslladen a viure a Vilassar. Als 14 anys entra a treballar a Les Sedes i s'hi està fins que en arribar l'edat, se l'envia a fer el servei militar a l'Àfrica durant 4 anys. Movent-se en un ambient obrerista i lliurepensador, Bonaventura Gomis i Bartra fa de L'Estrella la seva llar política i formativa, trobant-lo fins i tot com a jugador de l'equip de futbol de l'entitat, el FC Esbart, l'any 1922.
L'any 1928 es casà amb la Ramona Oliva i tingueren tres fills: en Caietà, en Germinal i l'Aroma. Durant els anys anterior a l'adveniment de la República, es mantingué actiu en la seva tasca dins la CNT local fins que, ja en període republicà en fou un important impulsor i el primer president de l'associació del període. Ja iniciat el conflicte i en ple període revolucionari, formà part del comitè revolucionari i antifeixista de Vilassar, gestionant els aspectes d'ordre públic i defensa. Un cop instaurat un ajuntament representatiu de totes les forces polítiques i sindicals, Bonaventura Gomis Bartra ocupà la conselleria d'ordre públic. Al desembre del 1937 és designà com a alcalde de Vilassar de Dalt a en Bonaventura Gomis i Bartra.
Durant els deu mesos en els que fou alcalde es coneix la seva voluntat d'ajudar a vilassarencs. Finalment, dimití del càrrec el 25 de desembre del 1938, data en que fou cridat a files. Lluitar en favor de la República fins al Nadal del 1938 en el que fou fet presoner i tancat en una presó de Lleó. L'agost de 1939 un vilassarenc el reconegué i se'l traslladà a la presó de Mataró. D'allà, posteriorment se'l dugué a la presó Model de Barcelona, on se'l va sotmetre a un Consell de Guerra que el declarà culpable de “rebelión militar” i condemnat a mort. Bonaventura Gomis exercí càrrecs públics dins l’ajuntament de Vilassar de Dalt, i per extensió va defensar la legalitat republicana i lluitar contra el feixisme. Per aquest motiu fou afusellat al Camp de la Bota de Barcelona el 17 de maig del 1940.
Dit això, el Grup de Recerca Històrica “La Filferrada” de Vilassar demana al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt que declari que:
Passats 76 anys de l'alçament feixista envers la legalitat republicana i havent viscut una dictadura feixista que ens va negar les llibertats nacionals i socials, s'iniciarà un procés de recuperació i reconeixement de les persones i associacions vilassarenques que patiren la repressió i/o que es veieren afectades de qualsevol manera per els períodes anteriorment esmentats, com a mostra de normalitat i de maduresa democràtica.
I, per tant, es demana que el ple de l'ajuntament de Vilassar de Dalt que:
− Es declari nul·la i injusta la sentència del consell de guerra envers a Bonaventura Gomis i Bartra, acusat injustament de “rebelión militar” i afusellat al Camp de la Bota l'any 1940. − Es reconegui que la sentència envers l'alcalde Gomis fou un crim polític i que ell, com tants altres persones del moment, fou assassinat per causes purament polítiques. − Es restitueixi la figura d'en Bonaventura Gomis i Bartra i que se'l reconegui com el que va ser: membre de la CNT de Vilassar, conseller d'ordre públic durant la República i alcalde de Vilassar durant la guerra. − Es mostri en el nomenclàtor de la vila la figura de l'alcalde Gomis, com a un vilassarenc més que mereix una presència a la vila. − Amb aquest reconeixement, s'inici un procés de recuperació de les figures vilassarenques destacades del període, coma un pas més per la recuperació de la memòria històrica del poble de Vilassar.
Tot i això, el ple decidirà el que és més convenient.
Societat Coral, Instructiva, de Mutu Auxili i
Cooperativa L'Estrella L'Estrella, fundada al 1885 com a mutualitat
organitzada en diverses seccions i amb un profund caràcter obrer va esdevenir
durant dècades centre de la vida per a molts vilassarencs: S’ha de tenir
present que el moviment obrer de caire llibertari tenia a Vilassar de Dalt una
forta implantació, evidencia aquest fet el que després de la dictadura de Primo de Rivera i anys d'il·legalització el SOV-CNT de Vilassar de Dalt fou representat per Josep Pujol durant el III Congrés Nacional de la CNT que va tenir lloc a Madrid
entre els dies 11 i 16 de juny de 1931 i ho fa en nom dels 250 treballadors del poble afiliats al Sindicat Únic de treballadors de la CNT (!) , si tenim en compte que
al mateix congrés només assistiran quatre municipis Maresmencs , Canet i Premià
de Mar (amb 200 afiliats cada un d’ells) i Mataró, ens dona una idea del veritable pes del moviment llibertari a
Vilassar de Dalt durant el incipient període republicà i la importància de l’Estrella
coma a eix aglutinador de l’activitat sindical, política, cultural,
esportiva, educativa i lúdica d’aquest grup de vilassarencs.
Si l’Estrella era el cor del moviment obrer a
Vilassar, el seu Himne n’era l’anima.
L’Himne a l’Estrella
Del fons de la coral, de extraordinària
qualitat, ens vam voler centrar en la recuperació del propi Himne de
l’Estrella. El present article destaca sobre tot la tasca realitzada i les
conclusions i fruit de la mateixa, que es van presentar enel context d’una treball mes ampli relacionat
amb l’associacionisme i l’oci a Vilassar durant les primeres dècades del segle
XX en el marc de la V trobada de grups de recerca local i comarcal del Maresme
el passat 4 de desembre de 2011.
Agrair especialment a la Coral Mareny la seva col•laboració ja que gràcies al seu treball
desinteressat vam poder donar vida a l’Himmne de l’estrella 75 anys després,
himne que tant va implicar i significar en la vida dels vilassarencs de l’època.
Consideracions generals
La present edició del retrobat ’Himne a
l’Estrella”és un esdeveniment important
en la reconstrucció històrica de la vida musical a Vilassar de Dalt durant els
anys anteriors a la Guerra Civil i sobretot, constitueix un testimoni de la
fervent activitat que es desplegava a les associacions obreres. L’Estrella és
així doncs, una part interessant de l’historia del poble i sorprèn la quantitat
i la qualitat de la música que en el seu fons s’ha descobert recentment.
En qualsevol cas, la partitura de Joseph
Rusiñol, ha sigut un primer pas en la recuperació d’aquest patrimoni sonor
oblidat. “L’Himne a l’Estrella”, que data probablement de la dècada de 1920, és
una peça coral a cinc veus masculines clarament hímnica per la seva estructura
bàsicament homofònica i apta per a veus no massa professionalitzades. La música
s’estructura en dues seccions amb canvis de compàs i una complexió harmònica
molt tonal i clàssica. Però l’objectiu de l’himne no és la innovació harmònica
sinó que pretén crear un teixit musical bàsic per la dicció del text, adaptat a
uns cantaires no professionals.
Tot i això, hi trobem alguns recursos musicals
prou interessants. A tall d’exemple, podríem posar l’atenció sobre la paraula
ressona, on s’hi veu un joc musical en eco que denota un cert domini
d’escriptura, un canvi de modalitat quan el text agafa una volada més poètica
(c. 63) o bé en un petit diàleg a cànon a dues veus just també en aquest canvi
d’armadura.
Pel que fa al text s’ha optat per una
actualització ortogràfica a la partitura per tal de facilitar la interpretació
dels cantants. El text amb la seva ortografia original s’adjunta també en
aquesta edició. És interessant notar, també a tall d’exemple,que en el text es cita Clavé, l’autèntic pare
de la tradició coral en el moviment obrer a Catalunya.
La partitura manuscrita no conté indicació
d’octava a les dues veus de tenor. Tot i això, la versió transcrita conté
aquesta indicació per tal que la música soni a la octava correcta entenent que
el compositor havia deixat d’indicar-ho suposant-ho obvi. A part, s’han
corregit algunes qüestions musicals que queden anotades més avall.